Ubicat al barri de Pere Garau, Micro Mecànica, més tard conegut com a Digital Repair, és molt més que un simple taller. És un testimoni del passat, un lloc on la passió per la mecànica es respira en cada racó. Fundat el 1956 per Fernando Aguiló, aquest taller ha estat freqüentat per tots aquells apassionats de la fotografia i la mecànica, un espai que va veure créixer a Pat Aguiló, filla de Fernando. Després de la mort de Fernando fa deu anys, Jose Pazos va prendre el relleu i ha mantingut viu l'esperit del negoci fins ara. Amb la seva recent jubilació, Pat es troba de tornada a aquest espai familiar, redescobrir i conèixer aquest llegat que va deixar el seu pare.

Fernando Aguiló, va obrir Micro Mecànica fa més de mig segle amb una visió clara: crear i reparar peces mecàniques amb passió i artesania. Des de la seva infància, Pat ha vist com aquest petit taller es convertia en un lloc emblemàtic de la ciutat. I així ens ho conta…

No hi havies tornat a entrar des de que ton pare ho va deixar?

Sí, però feia molts d’anys, des que ho duia en Jose, no hi entràvem gaire. I ell, diguem-ne que ja tenia la jubilació feta, suposo que sabia que hi havia moltes coses de valor aquí dins, però no tenia les ganes ni l'energia per gestionar-ho... hi ha molta feina!

I és simbòlic per a tu tornar aquí? Aquest antic taller del teu pare? T’ha remogut?

Oh sí, és molt simbòlic. De fet, és una cosa molt divertida, perquè el meu pare era capità de iot, i jo solia dir-li "es capità". L'any passat vaig fer l'examen de patró de iot, i ara havia de fer les pràctiques i no tenia els doblers per fer-les, i no m'haurien donat el títol si no les feia. El que he aconseguit venent càmeres i altres articles aquests dies, ho utilitzaré per fer les pràctiques. És molt simbòlic. 

I què recordes d’aquest lloc?

És com retrocedir en el temps. Recordo molt bé aquest escenari, ja que el vaig freqüentar molt de petita, jugava per tots aquests espais, de manera que sí, em venen molts records. Recordo especialment on el meu pare tenia el torn. L'olor d'aquell lloc encara la tinc molt present. Jugava molt amb les virutes de metall, i el meu pare sempre em deia "no les toquis, no les toquis, et tallaràs!". Hi ha molts records, molts...

I com va ser el procès per vendre el material? Posar ordre?

Idò sí, les dues primeres setmanes, que només vaig entrar jo, vaig treure a pes 615 kg de ferralla, barres de llautó, tot tipus de ferro.

He anat possant ordre i també vaig començar a generar contingut pel meu Instagram, i va ser tot un èxit. M’ha escrit molta gent, i és que això, com jo dic, "és la Cova d’Alí Babà", hem trobat fins i tot un prototip d’un torpedo submarí que va fer el meu pare. El més fort és que van venir uns joves i se l'han endut! 

Clar, han passat 10 anys des de que va morir el meu pare, i després en Jose també va deixar material.. i ningú s’ha encarregat de gestionar-ho, així que per mi ha estat com cercar dins unes golfes, molt divertit. Per a mi ha estat tot un descobriment. També hi ha carrets amb fotos que encara no s’han revelat…

Aquesta capsa, per exemple, hi ha prismàtics, aquí hi ha un telescopi absolutament nou, hi ha de tot.

Això és un projector de 16 mm que utilitzava el meu pare per projectar cinema a Sant Josep Obrer, i aquest és l'amplificador de so. Encara té la bombeta. Això aniria a un museu!

La gent deu flipar…

I tant, l'altre dia va venir una dona que treballa al cinema, i va alucinar amb tot el que hi havia i em va dir "puc compartir-ho a xarxes?", i així es va començar a correr la veu, ha estat un maremàgnum, clar, el millor ja se ho han endut. I també hi ha coses que les guardo per a mi, coses del meu pare que no les venc.

I vaig fent, també faig vídeos per Instagram des d'un punt de vista profà, explico una mica la història de la càmera, que hi ha històries molt interessants, coneixes els fabricants, per a què servien en un principi, històries i dono a conèixer el material, i la gent m’escriu! I ha gent que ha viatjat només per veure el material.

I ell feia fotos o gravava?

Ell no era molt fotògraf, a ell li agradava la mecànica. Recordo de petita que venia un home alemany, ara no recordo el nom, Helmut, algo així, i era bussejador, feia fotografia submarina, i ja et dic, als anys 80 no existien aquestes càmeres que hi ha avui en dia, doncs el meu pare li fabricava tot el material per fer fotografia submarina. Avui en dia, que hi ha tot el tema 3D, el meu pare hauria gaudit moltíssim! Tu demanes a la gent de “sa vella escola”, en Montserrat, en Mateu de Micro Delta, tothom coneixia el meu pare. Quan una peça estava descatalogada, ell te la feia, per rellotges, medicina… Tot.

I algú t’ha assessorat amb la venda del material?

En Mateu de Microdelta que era molt amic de mon pare i que encara té obert, m’ha ajudat moltíssim, disfruto molt d’estar amb ell perquè en sap un munt i jo crec que li fa gràcia, que hi vagi, li demani, m’ajudat molt amb tot aquest embolao.

En general m’estic trobant dins aquest procès amb grans ajudes, com ara en Mateu, n’Anthony, amics de mon pare… Molta gent.

Un punt important ha estat conèixer n’Anthony, que vendria a ser un poc com mon pare en aquells anys, ja que ara per ara, es l’únic a Mallorca que repara, bé a part d’en Mateu. I n’Anthony, clar, s’ha enduit moltes coses que li interessaven, però ell li treuerà profit segur.

I ara, què faràs, quina és la teva idea? Tens una data límit per buidarlo?

Bé, aquest lloc és nostre, l'objectiu ara és buidar-lo, uns mesos, i a la meva mare li agradaria vendre'l. Però bé, encara ho hem de mirar! Potser els veïns del costat estan interessats, ja que abans era tot un, i a nosaltres ens faria il·lusió que tornassin a ajuntar-se els dos pisos! Ja veurem, ja tenim alguns interessats, però de moment el principal és buidar-lo! 

Després de redescobrir el ric llegat que ha deixat aquest taller, Pat reescriu el futur d’aquest espai, un Icònic de Palma. Amb un somriure als llavis, mira cap al futur, sabent que el llegat de Micro Mecànica perdurarà en el record de tots aquells que el van conèixer.